Dia rere dia va adquirint una creixent importància l’anomenat «turisme de negocis». N’és una bona prova el fet que al llarg de l’any 2011 està previst arribar al centenar de palaus de congressos i assimilables (hotels pensats específicament per a aquest tipus de turisme), tant de titularitat pública com privada. D’altra banda, el nombre de congressos, convencions i esdeveniments en general no s’incrementa en la mateixa proporció que el nombre de palaus i similars. Això significa ni més ni menys que haver de repartir el mateix mercat entre un major nombre de palaus.

Aquest «boom» de palaus de congressos i similars s’ha produït, en la majoria dels casos, de forma desordenada i descontrolada, construint palaus poc funcionals per a la celebració de congressos, sense tenir en compte la infraestructura hotelera de la zona o sense preveure l’existència o no de la «massa crítica» necessària de prescriptors i «opinion leaders» (que provenen bàsicament de la societat civil, hospitals i universitat d’una determinada zona). Aquesta problemàtica s’ha portat a l’extrem en bastants palaus de titularitat pública o semipública.

Vist això, únicament els palaus i, per extensió, els destins que treballin la seva comercialització de forma sistemàtica, científica i a mitjà i llarg termini (a més de ser destins atractius i que compleixin un mínim de requisits) tindran la garantia de mantenir o incrementar el seu nivell d’activitat i ocupació malgrat aquest notable increment de la competència.